Bàner
Bàner
Bàner

Formulari d'accés

Calendari

Juliol 2017
L M X J V S D
26 27 28 29 30 1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31 1 2 3 4 5 6
Bàner

 

18a Caminada Popular Ruta de les Ermites

Correu electrònic Imprimeix PDF

18 anys després de la inauguració del Sender de les Quatre Ermites, P.R. C-60, la Unió Excursionista de Sant Joan de les Abadesses ha decidit tornar a fer la caminada popular per aquests paratges plens d’història.

Durant els últims anys el camí original ha experimentat tota una sèrie de variacions i hem pensat que la caminada popular és una bona ocasió per redescobrir aquest recorregut.

En els últims anys hem recorregut la conca minera d’Ogassa, cosa que ens ha permès conèixer nous paisatges i el nostre passat més recent i alhora més desconegut.

Ruta de les Ermites, caminada popular pel Sender P.R. C-60

Sant Joan de les Abadesses, 1 de maig de 2007

Sortida: entre 7 i 8 del matí, davant l'absis del Monestir. Sortida des de l’aparcament de darrere el col·legi Mestre Andreu amb autocars fins a la Teuleria. Allà començarà la caminada popular, que passarà per Sant Ponç d’Aulina, Santa Llúcia de Puigmal i Sant Antoni de Pàdua.

Tot l’itinerari està marcat amb la senyalització del PR (ratlles grogues i blanques). En alguns punts aquestes senyals estan reforçades amb marques addicionals.

A partir de les 08,15 h. i darrera de l’últim participant s’anirà desmarcant l'itinerari.

Inscripcions: es fan al moment de la sortida davant l’absis del Monestir.

Preus: Socis, 6'50 €. No Socis, 8'50 €.

Inclou l’esmorzar calent, controls d’avituallament i un record a recollir la propera edició.

La caminada s’acaba a Sant Joan, a l’església de Sant Pol. 18 Km. de recorregut total.

Per recollir el record de l’edició 2006, és imprescindible presentar la targeta que enviarem properament als participants.

Itinerari:

metres

Itinerari

Alçada

0

La Teuleria

774

2600

Pla de Can Petit

1060 

4880

Sant Ponç d’Aulina –Avituallament–

850

7660

Coll d’Aulinencs

907

8975

Santa Llúcia de Puigmal –Esmorzar–

853

11342

Coll de l’Home Mort

1021

13350

Font del Colomer

945

15415

Collet de Querós

956

16392

Sant Antoni –Avituallament–

1026

17900

Sant Pol –Final de la Caminada–

779

Aproximadament 4:30 hores de marxa total.

Descripció

L’autocar ens portarà fins al pàrquing del restaurant la Teuleria, inici de la caminada. Allà enfilarem per una pista que ens conduirà fins a Can Barrera, passant prop de diverses masies. A Can Barrera deixarem la carretera i enfilarem el sender fins al Collet de Can Gorra. Travessarem uns magnífics prats que ens donaran un respir a la pujada i ens oferiran unes bones vistes de les valls properes. Entrem al Bac de Can Mic, un espès bosc que seguirem fins arribar al pla de Can Petit, el punt més alt que assolirem en tot el recorregut.

Canviem de vall i de flora i anem deixant enrere les pinedes de pi roig i passem als alzinars. Comencem la baixada que ens portarà fins a la primera ermita del recorregut i a un merescut i oportú avituallament.

L’església de Sant Ponç és la de l’antic poble de Sant Ponç d’Aulina, situat als vessants meridionals de la serra de Capsacosta, a la capçalera de la riera de Sant Ponç, un dels brancs que forma la Vall de Bianya. Es el cantó occidental de la Garrotxa, vora el seu límit amb el Ripollès. Se suposa que aquesta església formava part de les possessions del monestir de Sant Joan ja l’any 1150.

Sobre un petit turó, l’església de Sant Ponç és d’origen romànic de planta rectangular i sense absis diferenciat. Ha estat molt modificada en temps posteriors.

El cos d’edifici té afegits laterals i, a la banda de migdia, hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt. A l’interior d’aquest arc es conserven restes de pintura mural, que tot i que no es poden identificar, són un testimoni de l’antiga decoració romànica. L’interior de la nau i la capçalera és resseguit per un fris semicircular a manera de cornisa. La porta d’entrada, a la façana de ponent és de factura senzilla, amb arquivolta, timpà llis i una llinda decorada amb una creu dins un cercle, també motiu de decoració romànica. Al costat nord-oest s’aixeca el campanar, una esvelta torre de planta rectangular amb teulat a quatre vessants i parcialment adossada a la part inferior de l’església.

Deixem l’ermita al darrere i fem camí a La Ferreria, creuem la Ribera de Sant Ponç i, suaument, tornem a guanyar alçada. Anirem pujant tot combinant fagedes i pinedes de pi roig. Finalment arribarem al Coll d’Aulinencs. El bosc s’obre i ens deixa una magnífica perspectiva de les valls de la Garrotxa. 

Girem a la dreta per començar la baixada que ens portarà al merescut esmorzar. Abans, però, haurem de passar per una de les últimes places carboneres que van resistir el pas del temps a les nostres contrades. Aprofitant els espessos alzinars de la zona i mitjançant les carboneres, s’obtenia carbó vegetal.

Baixarem seguint la Ribera de Torrents fins a trobar una pista forestal. Sinó tenim molta gana és recomanable pujar a veure les gorgues de Santa Llúcia. Si tenim sort i la pluviometria ens ha acompanyat en els dies anteriors, podrem aprofitar per fer una bona foto als saltants d’aigua que es formen en aquesta zona.

Una 500 metres de pujada per pista forestal ens portaran al merescut esmorzar.

L’antiga parròquia de Sant Llúcia de Puigmal es troba a l’extrem sud-oriental del terme municipal de Sant Joan de les Abadesses, vora la confluència de les rieres de Torrents i de Santa Llúcia, abocada a la Vall de Bianya.

La vila de Puigmal apareix per primera vegada esmentada en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll, de l’any 860. L’església és citada també l’any 913, en un document fet per l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, en el qual es designa l’emplaçament d’un alou de “Podio Malo de Santa Lucia”.

La pertinença, primer a Ripoll i després a Sant Joan, feu que la vila de Puigmal, que primer era adscrita al bisbat de Girona, passés a Vic, i així no apareix a les llistes parroquials d’aquest bisbat dels segles XI i XII.

Fou el bisbe d’aquesta diòcesi, Pere de Redorta, qui l’any 1165 consagrà la nova església que encara existeix avui dia. El segle XV passà a ser sufragània de Sant Julià de Vallfogona i a finals del segle XIX passà a dependre de l’església de Sant Joan de les Abadesses.

L’edificació actual és d’una sola nau, de planta rectangular, ampliada i amb absis semicircular, Roberta amb volta de canó seguit i de quart d’esfera, respectivament.

La construcció ha estat restaurada deixant els addiments del campanar d’espadanya a la façana de migjorn i el cos de perllongament a ponent amb un pis a sobre. L’absis és llis, sense arcuacions, amb una finestra de doble esqueixada centrada, una cornisa senzilla i un sòcol que continua vist a la façana de tramuntana.

Encarem la segona part del recorregut, la que ens portarà de retorn a Sant Joan. Seguirem la pista passant per Torrents, on podem aprofitar per omplir les cantimplores a la font de la casa, que trobarem uns metres més endavant. Continuem per un zona baga fins arribar al Coll de l’Home Mort. Seguim per la fageda que, en cas d’un dia calorós, ens protegirà molt bé dels raigs del sol fins arribar a la Plana Freda.

Tronem a canviar de vall i de clima. Entrem en una zona on predomina el pi roig, que ja no abandonarem fins arribar a Sant Joan. Seguirem la pista, passant per la Font del Colomer a refrescar-nos una mica, fins arribar just sota la masia de Guillemet. Aquí deixarem la pista i ens enfilarem per un camí que ens portarà fins a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua.

Al final del recorregut ens acompanyaran les pinedes de pi roig, un clima més benigna i les vistes del Pedraforca

Situada dalt d’un turó de 1.040 metres d’alçada, domina les valls del Ter i de l’Arçamala i la vila de Sant Joan de les Abadesses. És un excel·lent mirador de Serra Cavallera, Puig Estela, Taga, Sant Amand I més lluny del Pedraforca i de la Serra del Cadí.

A la segona meitat del segle XV l’abat Miquel Isalguer, fill de Sant Joan i doctor en lleis, manà construir unes defenses militars dalt del turó anomenat d’en Folris, I l’any 1484 comandà la resistència al setge francès a la vila durant tres mesos.

La primera notícia fiable de la seva existència, però correspon a l’any 1635; fou destruïda diverses vegades. Una d’elles va ser l’any 1837, durant el setge dels carlins a Sant Joan.

L’actual va ser edificada el 1852. L’estructura de l’església, adossada al mas del seu costat, és d’una sola nau, amb el cor, i un cambril. El 1858, Josep Pagès, de Sant Joan, va fer el retaule de guix i es va col·locar en una fornícula central la imatge del sant, feta a Olot; la fornícula superior d’aquest retaule es destinà a una marededéu, actualment perduda.

Com ja hem anat comentant, al llarg de l’itinerari trobem tres tipus de bosc. Així travessem pinedes típiques de pi roig, amb sotabosc de boix a les zones més humides i de ginebre en les més assoleiades. D’altra banda, a les zones més obagues ens endinsem en fagedes, la majoria amb sotabosc de boix, amb herba fetgera i diversos tipus de falguera. El tercer tipus de bosc el trobem a les zones més baixes i càlides. Són els alzinars muntanyencs, que són diferents dels alzinars típics litorals, sobretot per la riquesa de l’estrat herbaci, violes, maduixeres, falgueres, molses… Aquests alzinars estan tots lleugerament envaïts per pi roig.

Sant Ponç d'Aulina

   Vistes del pic de les Bruixes i del Bassegoda            Salt d'aigua de Santa Llúcia de Puigmal

               Santa Llúcia de Puigmal                                      Sant Antoni de Pàdua

 

 
Copyright © 2017 Unió Excursionista de Sant Joan de les Abadesses. Tots els drets són reservats.
Joomla! és un programari lliure distribuït sota la llicència GNU/GPL.
Aquest lloc té validesa CSS Aquest lloc té validesa XHTML 1.0 Transicional